19/9/08

He tornat a casa

Cada cert temps torn a casa, sense cap justificació real, però amb milers d'excuses petites, coses que m'agraden i que vull deixar aquí, com penjades d'un clau en una paret buida.

Perquè m'agrada aquesta manera que tens d'acariciar-me i de dir-me que ets al meu costat, i que no vols marxar mai, i que s'assembla en tot a la terrassa d'una cafeteria que queda buida després d'un ruixat de setembre; que em recorda a uns ulls verds que esperen uns ulls blaus; que té el so del saxofó que gemega des d'una finestra propera, i l'olor d'un llibre d'abans de la guerra.

I com dos i dos són quatre, avui torn a casa.