31/3/08

El boig?

M'encanten aquestes botes, velles, amb les soles plenes de fang, els cordons a punt de trencar-se, tristes, solitàries, melanconioses.

On acaba el geni i comença el boig?

Les botes (1988)
Vincent Van Gogh (30 de març de 1953-29 de juliol de 1890)

27/3/08

Matins de primavera, capvespres d'hivern


Ja fa dies que, a mig matí, pens que ja ha arribat la primavera; el sol m'escalfa rere els vidres, i la platja em fa l'ullet en la distància. Després, cap al capvespre, el cel s'enfosqueix amb els niguls i em qued trista i desencisada. Llavors escolt una cançó, i em fugen les penes.

25/3/08

LA LLUITA (II)

El pi de Formentor
Hermen Anglada-Camarassa
(1922)


A vegades ens basta cercar ben aprop nostre la inspiració. Sempre he viscut amb el Pi de Formentor, i amb Costa i Llobera. Poesia que parla de tots; que parla de mi. Cada vegada que la cant, baixet, mirant al cel, m'emocion amb el següent fragment:

Amunt ànima forta! traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada
i tes cançons traquiles aniran per la ventada
com l'au dels temporals



20/3/08

LA RATA



Al carrer paralel al meu van esbucar una casa ja fa un temps. Hi van començar a fer un forat per aixecar-hi, supòs, un edifici d'estudis, apartaments i lofts per a "bohemis", d'aquells que vesteixen amb un aire alternatiu (que tots sabem matemàtic), i que duen sabates Camper. Però la crisi del sector, o ves a saber què, va aturar les obres, s'endugueren les excavadores, i, quan plovia, el forat s'omplia d'aigua, i quan no plovia, de bosses de fems i rentadores.
Llavors hi posaren unes tanques ben altes, i una colònia de moixos hi va anar a viure. Sempre hi ha platets amb menjar i aigua, i el carrer és ple d'aquestes bestioles, tendres i útils.
És normal veure als carrers de les nostres ciutats imatges de moixos buscant l'escalforeta del sol a l'hivern damunt del capó d'algun cotxe, o cans extraviats que busquen una ànima caritativa que els acariciï el cap. Però al meu carrer això es veu que no és possible, i ja fa uns dies que hi viu una rata, gran i fastigosa, amb clapes sense pèl, que es passeja amunt i avall, sense por, ensumant els portals, tallant el pas als vianants... I acab de descobrir que em fa molta por!!!
Hi ha algun caçador de rates a la sala disposat a salvar-me? Recompensaré econòmicament.

18/3/08

LA LLUITA (I)




"Tot i que sabés que el món s'acaba demà, avui encara plantaria un arbre"

Martin Luther King

12/3/08

DE NOU LA POR


És inevitable no tenir por; por a tornar a tenir fe, a tornar a somriure, a confiar en el futur.

Anar pujant aquesta escala de caragol, de graons estrets i arrambador de vertigen m'aterra, em deixa petrificada aquí mateix, i aquí mateix em quedaria, llepant-me les ferides, per enèsima vegada.



9/3/08

ET PERD CADA DIA UN POC MÉS


Embullat entre les cames sé que et perd cada dia un poc més. La meva aroma de vainilla no ha sabut retenir-te al meu costat. Escrivim la vida amb realitats a mitjes, teixint xarxes d'esperances efímeres, plenes de forats, i arriba un dia en que l'única via que em reconforta és el sinuós i embriagador camí de la desesperança.



D'ON VENC?

Fins fa poc em trobava aquí, però d'un temps ençà, els problemes tècnics m'han superat. Amb el cor trencat deix bloc.cat. Qui sap el que ens depararà el futur?

Arrib doncs a aquest nou món esperant que els dies facin d'aquesta bitàcola el racó d'intimitat que vaig aconseguir en la passada etapa. Intentaré modificar la plantilla, com si es tractàs de la decoració de casa meva, per tal de que vosaltres, i jo mateixa, ens hi trobem més còmodes, i fer-me al nou sistema. Esper la vostra paciència i comprensió.

S'inicia ara, aquesta nova etapa. Sigau benvinguts.